Recordo a en Quim com a professor, com a cap d’estudis, i com l’esperit dels primers anys d’ETIS a la Facultat de Matemàtiques. Sempre disposat a resoldre dubtes, sempre pendent dels seus alumnes…
La frase que recordo d’ell i que aplico en el meu dia a dia és la que ja ha recordat el meu company de promoció Joan Piñol: “Senyors, enginyeria ve d’enginy, i enginy ve de pensar”.
DEP.
En Quim va ser des del començament un dels meus grans suports a la Facultat. Aprenia en tots els sentits de les estones amb ell. Et trobaré a faltar Quim
Benvolgut Quim,
el teu traspàs ha estat una noticia força difícil d’entendre. Miraré de recordar sempre les coses bones que vaig viure amb tu. Posaré dos exemples. Recordo que mentre vigiliavem un examen de mètodes m’explicaves com programaveu fent ús de les targetes foradades amb els ordinadors. Com, marcats per una tecnologia tan precària, vàreu apendre que cada línia de codi és important i cal sempre pensar fins a l’últim detall un algorisme abans de provar-lo. Mentre m’ho explicaves, pensava que era quasibé impossible que els qui no varem viure aquestes limitacions tecnològiques (de fet fem ús d’uns ordinadors amb una capacitat desmesurada per la majoria dels nostres usos), poguem estructurar el nostre cervell seguint les teves pautes. I tot això que ens permdem….
També recordo que quan va nèixer el meu fill Joan, et vas oferir sense escarafalls, de forma discreta i efectiva, a substituir-me. T’ho agrairé sempre.
Xavi
El meu més sincer condol a la familia i els companys del departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi. Vaig compartir quatre anys al departament amb ell. Era, sempre, una persona assequible, molt propera i, extremadament educada.
Vaig aprendre a programar amb en Quim. Fèiem classe pràctica d’ordinadors a última hora de la tarda, i quasi tots els dies em quedava a parlar amb ell sobre qualsevol cosa. Una pregunta senzilla per part meva donava lloc a una llarga conversa que anava molt més enllà del problema inicial. Sempre recordaré el seu interès i la seva passió per explicar. I és que en Quim em va ensenyar moltes més coses, a part de programar.
Si pogués dirigir-me a ell directament, li diria coses que segurament en vida no hagués gosat de dir-li: que era un excel.lent company, un excel.lent matemàtic i una persona de les que quan te les trobes sempre tens un somriure afectuós per resposta. I que el trobarem a faltar.
Al dirigir-me als seus familiars i als seus amics i companys mes propers ja no se massa be que dir, perquè no hi ha massa consol possible. Nomes puc dir que els acompanyo en el seu dol i que els envio una forta abraçada.
Els més sincers condols a la família i l’entorn directe del Doctor Font.
Aquesta va ser una notícia, de les que mai un no voldria sentir.
Per a mí, ell no va ser només un professor sino també un referent, una persona que sempre estava disposada a no només a atendre els teus dubtes, sino també a comentar els temes d’actualitat. Un home disposat a animar-te i aconsellar-te sobre la teva trajectòria.
Sabia que havia d’anar a fer dubtes amb temps per davant però mai no dubtava, doncs sempre sortia satisfeta d’haver passat aquesta estona en bona companyia.
Impossible d’oblidar a tan gran persona.
El meu més sentit condol a la resta dels professors del Departament, difícil serà tornar a donar classe el dilluns. En Quim era una professor proper i molt professional. Jo el vaig tenir fa 25 anys i encara guardo un molt bon record de les seves classes de pràctiques. També voldria enviar el meu condol a la seva familia, els ha deixat massa aviat.
Sense cap dubte has estat i seràs un dels millors. No només per la teva manera d’ensenyar, sinó perquè sempre vas estar a la disponibilitat dels alumnes per tot el que necessitàvem. Gràcies per tot i segur que mai t’oblidarem.
L’esforç, l’energia, la cura i el carinyo que el Quim va dedicar a implantar els estudis d’informàtica dins la nostra facultat no es pot compensar de cap manera i es difícil de transmetre si no s’ha viscut de prop. Malgrat això, els informàtics que vàrem tenir el privilegi de poder incorporar-nos a aquest (el seu) projecte no podem fer menys que dedicar unes paraules de reconeixement abans d’acomiadar-nos del tot d’ell. I és que l’acollida que vàrem experimentar per part seva va ser en tot punt immillorable: va tenir la paciència d’explicar-nos com funcionava aquesta casa, va treballar incansablement per fer la nostra feina més fàcil i sempre va tenir paraules de suport tant a nivell laboral com personal. I és que més enllà de la seva vàlua professional, som molts els que recordem el seu caliu personal. Recordem les nombroses visites en que s’interessava pel nostre dia a dia més enllà de la universitat. La seva formalitat era una manifestació del seu respecte, sinceritat i humilitat amb què aconseguia la nostra complicitat.
I és que podríem explicar milers d’anècdotes. Per a nosaltres, que venim d’una cultura totalment diferent, sempre tenia explicacions sobre el perquè de totes aquelles coses que a priori ens semblaven del tot arbitràries. Et podia dir de memòria l’expedient i la personalitat de cadascun dels alumnes, el programa de cada assignatura o qualsevol altre informació relacionada amb els estudis, i per cada pregunta tenia una resposta amb l’abnegació d’un professor nat que no et qüestiona la teva ignorància. I això va més enllà de la seva professionalitat com a cap d’estudis, era el carinyo que li tenia a la seva criatura. I com a tot bon pare, quan la criatura va començar a fer les seves primeres passes, va saber anar deixant fer discretament, sense demanar cap protagonisme però mantenint-se sempre a prop pel que fos necessari. Així que ens sentim una mica fills seus, i en tot cas ens ha deixat una manera de fer, i de preocupar-nos, que no podrem ni volem oblidar. Érem joves, veníem d’una cultura de la immediatesa i la velocitat associada amb l’alta tecnologia i vàrem aterrar a una institució que estava celebrant els seus 550 anys…i així i tot el Quim ens va ensenyar gentilment a ser pacients amb les limitacions estructurals, però sense permetre’ns caure en el fatalisme immobilitzador que no deixa avançar en millorar dins la mida de les possibilitats. I tot això sense mostrar en cap moment cap tipus de pèrdua de respecte cap a nosaltres. Segurament aquesta va ser la millor manera de guanyar-se el nostre respecte cap a ell. I després de tot això, i d’incomptables detalls més, en saber que ens has deixat tant sobtadament, l’únic que ens venen són paraules de gratitud. Quim, gràcies pel teu llegat. Tant de bo que siguem capaços de continuar-lo sense oblidar d’on va sortir.
Fue una noticia inesperada, dificil de creer…
Era un gran profesor y siempre estaba dispuesto a ayudarte en lo que necesitaras.
Te recordaremos por ello.
Mi mas sentido pesame a la familia y amigos, animo.
Sin duda ayer fue un dia emotivo por la perdida del Dr. Font, durante los dos años que he estado en la universidad (uno en licenciatura y uno en grado) me ha dado clases de informatica de programacion y en los ordenadores y explicaba muy bien todo muy bien definido explicado con algunos ejemplos que se viesen, me quedaba claro todo.
En ordenadores siempre se iba a los del final pero siempre se acercaba al final de la clase y preguntaba a los de la primera entre los que estaba yo y nos decia que si teniamos algun problema que se lo comentasemos el dia siguiente.
Sin duda una perdida dificil de asumir, una perdida que uno se queda boqueabierto cuando se entera porque es algo que no nos lo esperabamos ni nada.
El mas sincero pesame a la familia y amigos de esta gran perdida, siempre le recordaremos.
Un gran profesor aunque con sus manias como es normal siempre sera recordado como todos como era el.
Saludos y siempre te recordaremos
Com a tots la notícia em va sorprendre. El meu més sentit condól als familiars i amics.
En la línia del que comenta el Dr. Cerquides, sempre recordaré com era el Dr. Font quan li preguntaves un dubte. Te l’explicava des del principi, com molt bé s’ha dit, des del Big Bang. I moltes vegades, després d’està parlant una bona estona et preguntava: Ja t’he contestat el que volies saber?
Sempre guardaré un gran record de les assignatures que em va impartir.
Poques coses es poden dir en moments com aquests, però volia dir que recordaré al Quim com un gran professor per tot el que va fer pels alumnes i per l’ensenyament d’informàtica. Jo, que per exemple vaig estar al consell d’estudis, vaig veure part de tota la feina que realitzava per aixecar el vol de l’ensenyament, tal i com comenta el Jesús. Igual que el Joan, recordo i recordaré una de les primeres preguntes que ens va fer a l’aula d’elements de programació i que tant va sorprendre a tots els alumnes, inclòs a mi: Com es fa una truita?
La idea era explicar pas per pas tot el necessari i la manera adequada de fer-ho servir, per acabar fent una truita, fent un símil amb la programació que més endavant utilitzaríem. Una tonteria, sí, però sempre em recordarà al Quim.
Ja per acabar, condols a família, amics, professors, personal de la universitat i, per extensió, a tots els alumnes que l’han conegut.
Jo vaig ser alumne de la primera promoció d’ETIS. Ens va donar des de la xerrada de benvinguda fins al discurs de l’entrega de diplomes, passant per les assignatures de programació, sistemes operatius i mètodes numèrics. Sempre va mantenir una relació molt propera amb tot l’alumnat, des de solucionar tots els conflictes que ens podien sortir amb una carrera que s’impartia per primera vegada fins a interessar-se per com es portava el temari en els nostres darrers exàmens.
Una de les seves primeres frases en una aula d’informàtica a l’UB va ser “Senyors, enginyeria ve d’enginy, i enginy ve de pensar”. Espero que tots els companys de la nostra i les futures generacions puguem donar fe del que significa, doncs, ser enginyers.
Els meus condols a la família, professorat i personal de la UB, i salutacions en general a tots els antics i actuals alumnes d’informàtica.
Vaig acabar la carrera al febrer del ’09. He llegit completament commoguda el comentari del Dr Cerquides. El Dr Font em va tractar durant tot el semestre de vostè i pel meu cognom amb un afecte que res tenia a veure amb la estricta formalitat que desprenia.
He dit molt sovint que en Dr. Font em va ajudar a acabar la carrera. Em va ajudar tants cops quant li vaig demanar a comprendre i acabar les meves pràctiques de càlcul però el més important va ser que em va ajudar fins i tot quan no li vaig demanar ajuda. Moltes vegades treia carpetes i bolsos de les cadires del costat i seia a trencar-se el cap al nostre costat, sense demanar si necessitavem ajuda. Moltes hores davant d’un ordinador que al final servien per arribar a una solució.
Va ser un gran professor. I una gran persona.
Vull manifestar les meves mostres de condol a la seva familia en aquests durs moments.
La notícia aquest matí m’ha deixat completament glaçada.
Al llarg de la vida no són tantes les ocasions que tenim de compartir moments i establir lligams amb gent que pel seu tracte i tarannà ens ajudin a esdevenir millors persones. En Quim n’era una i per això sempre el recordarem.
Amb aquestes ratlles voldria traslladar aquesta manifestació de condol a la resta de membres de la facultat i a la família.
Una abraçada.
Quan vaig entrar a treballar a la Universitat de Barcelona, en Quim Font va ser la primera persona amb qui vaig parlar. Ell era el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. Aleshores, la titulació només tenia un any de vida i era poc més que quatre ratlles en un BOE. No hi havia personal suficient per encarregar-se de la docència, ni aules d’ordinadors per encabir els estudiants, ni lloc al campus a on ficar les aules. Quan vaig assaltar el Quim amb tots aquests dubtes, em va contestar amb una frase que després li vaig sentir en moltes altres ocasions: “Tu trànquil, Dios proveerá” i a continuació va passar a explicar-me amb tota minuciositat la situació i el que volia que fes. I tots els que hem conegut al Quim sabem que amb tota minuciositat vol dir exactament això, amb tota la minuciositat què un ésser humà pot aconseguir. Per què quan en Quim t’explicava alguna cosa ho feia sempre a poc a poc i començant des del començament, és a dir, del Big Bang en endavant. Si alguna vegada li preguntava “Qui és el profesor xxx?”, tranquilament podia passar-se mitja hora explicant quan va fer la carrera, amb qui va fer la tesi, els problemes que havia tingut amb el tribunal per presentar-la… amb tota minuciositat. De fet, el mateix passava amb qualsevol pregunta que li fessis. El Quim era professor, i com a professor rebia qualsevol pregunta i com a professor gaudia mentre et donava una llarga resposta. Per que el Quim era molt generós, especialment amb el seu temps. I això fa que encara sembli més injust que el seu temps s’hagi acabat tan aviat.
A l’època que va ser cap d’estudis, coneixia a tots i cada un dels alumnes: nom, cognoms, aspecte, historial acadèmic. Estic absolutament convençut que la gran majoria dels estudiants d’aquelles promocions el recorden amb molt de carinyo. Mai va deixar de sorpendre’m el nivell de detall amb que organitzava. Recordo veure’l hores i hores planficant grups i horaris per treure el màxim profit d’uns recursos gairebé inexistents.
En aquells primers anys a la UB, en Quim va ser per mi com un pare. Em va educar amb el seu exemple i d’ell vaig apendre molt. Entre d’altres coses, sobre la responsabilitat que tots els que som professors tenim envers els nostres alumnes i sobre l’abnegació que moltes vegades es requereix per assumir aquesta responsabilitat. Quan en Quim va deixar de ser cap d’estudis, la nostra col·laboració va deixar de ser tan estreta. Però com un pare, periòdicament es preocupava per mi i era el primer en felicitar-me després de tesi, habilitació, places,… Per això he volgut escriure això.
Des de la Biblioteca de Matemàtiques, lamentem el traspàs del professor Joaquim Font, de qui sempre recordarem el seu tarannà afectuós i atent amb tothom.
En memòria de Joaquim Font Arjó 
Recordo a en Quim com a professor, com a cap d’estudis, i com l’esperit dels primers anys d’ETIS a la Facultat de Matemàtiques. Sempre disposat a resoldre dubtes, sempre pendent dels seus alumnes…
La frase que recordo d’ell i que aplico en el meu dia a dia és la que ja ha recordat el meu company de promoció Joan Piñol: “Senyors, enginyeria ve d’enginy, i enginy ve de pensar”.
DEP.
En Quim va ser des del començament un dels meus grans suports a la Facultat. Aprenia en tots els sentits de les estones amb ell. Et trobaré a faltar Quim
Benvolgut Quim,
el teu traspàs ha estat una noticia força difícil d’entendre. Miraré de recordar sempre les coses bones que vaig viure amb tu. Posaré dos exemples. Recordo que mentre vigiliavem un examen de mètodes m’explicaves com programaveu fent ús de les targetes foradades amb els ordinadors. Com, marcats per una tecnologia tan precària, vàreu apendre que cada línia de codi és important i cal sempre pensar fins a l’últim detall un algorisme abans de provar-lo. Mentre m’ho explicaves, pensava que era quasibé impossible que els qui no varem viure aquestes limitacions tecnològiques (de fet fem ús d’uns ordinadors amb una capacitat desmesurada per la majoria dels nostres usos), poguem estructurar el nostre cervell seguint les teves pautes. I tot això que ens permdem….
També recordo que quan va nèixer el meu fill Joan, et vas oferir sense escarafalls, de forma discreta i efectiva, a substituir-me. T’ho agrairé sempre.
Xavi
El meu més sincer condol a la familia i els companys del departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi. Vaig compartir quatre anys al departament amb ell. Era, sempre, una persona assequible, molt propera i, extremadament educada.
El temps que vaig traballar tant a la secretaría com al departament de MAIA, em va semblar una persona respetuosa, condols a la familia.
Des de Textos Matemàtics el més sincer condol a la família i amics.
Trobarem a faltar la seva presència.
Descansi en pau.
M’ha sabut molt greu. Era un gran professor, mai no l’oblidaré.
Vaig aprendre a programar amb en Quim. Fèiem classe pràctica d’ordinadors a última hora de la tarda, i quasi tots els dies em quedava a parlar amb ell sobre qualsevol cosa. Una pregunta senzilla per part meva donava lloc a una llarga conversa que anava molt més enllà del problema inicial. Sempre recordaré el seu interès i la seva passió per explicar. I és que en Quim em va ensenyar moltes més coses, a part de programar.
Si pogués dirigir-me a ell directament, li diria coses que segurament en vida no hagués gosat de dir-li: que era un excel.lent company, un excel.lent matemàtic i una persona de les que quan te les trobes sempre tens un somriure afectuós per resposta. I que el trobarem a faltar.
Al dirigir-me als seus familiars i als seus amics i companys mes propers ja no se massa be que dir, perquè no hi ha massa consol possible. Nomes puc dir que els acompanyo en el seu dol i que els envio una forta abraçada.
Els més sincers condols a la família i l’entorn directe del Doctor Font.
Aquesta va ser una notícia, de les que mai un no voldria sentir.
Per a mí, ell no va ser només un professor sino també un referent, una persona que sempre estava disposada a no només a atendre els teus dubtes, sino també a comentar els temes d’actualitat. Un home disposat a animar-te i aconsellar-te sobre la teva trajectòria.
Sabia que havia d’anar a fer dubtes amb temps per davant però mai no dubtava, doncs sempre sortia satisfeta d’haver passat aquesta estona en bona companyia.
Impossible d’oblidar a tan gran persona.
Lorena
Per tots ha estat una gran pèrdua. Quan després de tants anys encara recordem amb afecte a una persona vol dir que va deixar petjada. Gràcies Quim!
El meu més sentit condol a la resta dels professors del Departament, difícil serà tornar a donar classe el dilluns. En Quim era una professor proper i molt professional. Jo el vaig tenir fa 25 anys i encara guardo un molt bon record de les seves classes de pràctiques. També voldria enviar el meu condol a la seva familia, els ha deixat massa aviat.
Adéu!… amb admiració i afecte.
A la facultat et trobarem molt en falta, Quim.
Mi más sentido pésame a familiares y amigos.
Para todos nosotros fue un gran profesor, de esos a los que recordarás toda la vida.
Para mi, un punto de apoyo.
Descansa en paz.
Les meves mostres de condol i tot el meu carinyo als familiars i amics del Professor Joaquim Font.
Una abraçada.
Sense cap dubte has estat i seràs un dels millors. No només per la teva manera d’ensenyar, sinó perquè sempre vas estar a la disponibilitat dels alumnes per tot el que necessitàvem. Gràcies per tot i segur que mai t’oblidarem.
PEL QUIM FONT,
dels professors d’informàtica.
L’esforç, l’energia, la cura i el carinyo que el Quim va dedicar a implantar els estudis d’informàtica dins la nostra facultat no es pot compensar de cap manera i es difícil de transmetre si no s’ha viscut de prop. Malgrat això, els informàtics que vàrem tenir el privilegi de poder incorporar-nos a aquest (el seu) projecte no podem fer menys que dedicar unes paraules de reconeixement abans d’acomiadar-nos del tot d’ell. I és que l’acollida que vàrem experimentar per part seva va ser en tot punt immillorable: va tenir la paciència d’explicar-nos com funcionava aquesta casa, va treballar incansablement per fer la nostra feina més fàcil i sempre va tenir paraules de suport tant a nivell laboral com personal. I és que més enllà de la seva vàlua professional, som molts els que recordem el seu caliu personal. Recordem les nombroses visites en que s’interessava pel nostre dia a dia més enllà de la universitat. La seva formalitat era una manifestació del seu respecte, sinceritat i humilitat amb què aconseguia la nostra complicitat.
I és que podríem explicar milers d’anècdotes. Per a nosaltres, que venim d’una cultura totalment diferent, sempre tenia explicacions sobre el perquè de totes aquelles coses que a priori ens semblaven del tot arbitràries. Et podia dir de memòria l’expedient i la personalitat de cadascun dels alumnes, el programa de cada assignatura o qualsevol altre informació relacionada amb els estudis, i per cada pregunta tenia una resposta amb l’abnegació d’un professor nat que no et qüestiona la teva ignorància. I això va més enllà de la seva professionalitat com a cap d’estudis, era el carinyo que li tenia a la seva criatura. I com a tot bon pare, quan la criatura va començar a fer les seves primeres passes, va saber anar deixant fer discretament, sense demanar cap protagonisme però mantenint-se sempre a prop pel que fos necessari. Així que ens sentim una mica fills seus, i en tot cas ens ha deixat una manera de fer, i de preocupar-nos, que no podrem ni volem oblidar. Érem joves, veníem d’una cultura de la immediatesa i la velocitat associada amb l’alta tecnologia i vàrem aterrar a una institució que estava celebrant els seus 550 anys…i així i tot el Quim ens va ensenyar gentilment a ser pacients amb les limitacions estructurals, però sense permetre’ns caure en el fatalisme immobilitzador que no deixa avançar en millorar dins la mida de les possibilitats. I tot això sense mostrar en cap moment cap tipus de pèrdua de respecte cap a nosaltres. Segurament aquesta va ser la millor manera de guanyar-se el nostre respecte cap a ell. I després de tot això, i d’incomptables detalls més, en saber que ens has deixat tant sobtadament, l’únic que ens venen són paraules de gratitud. Quim, gràcies pel teu llegat. Tant de bo que siguem capaços de continuar-lo sense oblidar d’on va sortir.
Fue una noticia inesperada, dificil de creer…
Era un gran profesor y siempre estaba dispuesto a ayudarte en lo que necesitaras.
Te recordaremos por ello.
Mi mas sentido pesame a la familia y amigos, animo.
Sin duda ayer fue un dia emotivo por la perdida del Dr. Font, durante los dos años que he estado en la universidad (uno en licenciatura y uno en grado) me ha dado clases de informatica de programacion y en los ordenadores y explicaba muy bien todo muy bien definido explicado con algunos ejemplos que se viesen, me quedaba claro todo.
En ordenadores siempre se iba a los del final pero siempre se acercaba al final de la clase y preguntaba a los de la primera entre los que estaba yo y nos decia que si teniamos algun problema que se lo comentasemos el dia siguiente.
Sin duda una perdida dificil de asumir, una perdida que uno se queda boqueabierto cuando se entera porque es algo que no nos lo esperabamos ni nada.
El mas sincero pesame a la familia y amigos de esta gran perdida, siempre le recordaremos.
Un gran profesor aunque con sus manias como es normal siempre sera recordado como todos como era el.
Saludos y siempre te recordaremos
Els meus condols a la família, professorat i personal de la UB, i salutacions en general a tots els antics i actuals alumnes de matemàtiques
Com a tots la notícia em va sorprendre. El meu més sentit condól als familiars i amics.
En la línia del que comenta el Dr. Cerquides, sempre recordaré com era el Dr. Font quan li preguntaves un dubte. Te l’explicava des del principi, com molt bé s’ha dit, des del Big Bang. I moltes vegades, després d’està parlant una bona estona et preguntava: Ja t’he contestat el que volies saber?
Sempre guardaré un gran record de les assignatures que em va impartir.
Eduard.
Poques coses es poden dir en moments com aquests, però volia dir que recordaré al Quim com un gran professor per tot el que va fer pels alumnes i per l’ensenyament d’informàtica. Jo, que per exemple vaig estar al consell d’estudis, vaig veure part de tota la feina que realitzava per aixecar el vol de l’ensenyament, tal i com comenta el Jesús. Igual que el Joan, recordo i recordaré una de les primeres preguntes que ens va fer a l’aula d’elements de programació i que tant va sorprendre a tots els alumnes, inclòs a mi: Com es fa una truita?
La idea era explicar pas per pas tot el necessari i la manera adequada de fer-ho servir, per acabar fent una truita, fent un símil amb la programació que més endavant utilitzaríem. Una tonteria, sí, però sempre em recordarà al Quim.
Ja per acabar, condols a família, amics, professors, personal de la universitat i, per extensió, a tots els alumnes que l’han conegut.
Jo vaig ser alumne de la primera promoció d’ETIS. Ens va donar des de la xerrada de benvinguda fins al discurs de l’entrega de diplomes, passant per les assignatures de programació, sistemes operatius i mètodes numèrics. Sempre va mantenir una relació molt propera amb tot l’alumnat, des de solucionar tots els conflictes que ens podien sortir amb una carrera que s’impartia per primera vegada fins a interessar-se per com es portava el temari en els nostres darrers exàmens.
Una de les seves primeres frases en una aula d’informàtica a l’UB va ser “Senyors, enginyeria ve d’enginy, i enginy ve de pensar”. Espero que tots els companys de la nostra i les futures generacions puguem donar fe del que significa, doncs, ser enginyers.
Els meus condols a la família, professorat i personal de la UB, i salutacions en general a tots els antics i actuals alumnes d’informàtica.
És una pèrdua sensible: el meu sentit condol a tots als que li han sigut propers. Carles Perelló
Bon professor, millor persona. Els més sincers condols a la família i amics.
Vaig acabar la carrera al febrer del ’09. He llegit completament commoguda el comentari del Dr Cerquides. El Dr Font em va tractar durant tot el semestre de vostè i pel meu cognom amb un afecte que res tenia a veure amb la estricta formalitat que desprenia.
He dit molt sovint que en Dr. Font em va ajudar a acabar la carrera. Em va ajudar tants cops quant li vaig demanar a comprendre i acabar les meves pràctiques de càlcul però el més important va ser que em va ajudar fins i tot quan no li vaig demanar ajuda. Moltes vegades treia carpetes i bolsos de les cadires del costat i seia a trencar-se el cap al nostre costat, sense demanar si necessitavem ajuda. Moltes hores davant d’un ordinador que al final servien per arribar a una solució.
Va ser un gran professor. I una gran persona.
Vull manifestar les meves mostres de condol a la seva familia en aquests durs moments.
La notícia aquest matí m’ha deixat completament glaçada.
Al llarg de la vida no són tantes les ocasions que tenim de compartir moments i establir lligams amb gent que pel seu tracte i tarannà ens ajudin a esdevenir millors persones. En Quim n’era una i per això sempre el recordarem.
Amb aquestes ratlles voldria traslladar aquesta manifestació de condol a la resta de membres de la facultat i a la família.
Una abraçada.
Quan vaig entrar a treballar a la Universitat de Barcelona, en Quim Font va ser la primera persona amb qui vaig parlar. Ell era el cap d’estudis de la titulació d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. Aleshores, la titulació només tenia un any de vida i era poc més que quatre ratlles en un BOE. No hi havia personal suficient per encarregar-se de la docència, ni aules d’ordinadors per encabir els estudiants, ni lloc al campus a on ficar les aules. Quan vaig assaltar el Quim amb tots aquests dubtes, em va contestar amb una frase que després li vaig sentir en moltes altres ocasions: “Tu trànquil, Dios proveerá” i a continuació va passar a explicar-me amb tota minuciositat la situació i el que volia que fes. I tots els que hem conegut al Quim sabem que amb tota minuciositat vol dir exactament això, amb tota la minuciositat què un ésser humà pot aconseguir. Per què quan en Quim t’explicava alguna cosa ho feia sempre a poc a poc i començant des del començament, és a dir, del Big Bang en endavant. Si alguna vegada li preguntava “Qui és el profesor xxx?”, tranquilament podia passar-se mitja hora explicant quan va fer la carrera, amb qui va fer la tesi, els problemes que havia tingut amb el tribunal per presentar-la… amb tota minuciositat. De fet, el mateix passava amb qualsevol pregunta que li fessis. El Quim era professor, i com a professor rebia qualsevol pregunta i com a professor gaudia mentre et donava una llarga resposta. Per que el Quim era molt generós, especialment amb el seu temps. I això fa que encara sembli més injust que el seu temps s’hagi acabat tan aviat.
A l’època que va ser cap d’estudis, coneixia a tots i cada un dels alumnes: nom, cognoms, aspecte, historial acadèmic. Estic absolutament convençut que la gran majoria dels estudiants d’aquelles promocions el recorden amb molt de carinyo. Mai va deixar de sorpendre’m el nivell de detall amb que organitzava. Recordo veure’l hores i hores planficant grups i horaris per treure el màxim profit d’uns recursos gairebé inexistents.
En aquells primers anys a la UB, en Quim va ser per mi com un pare. Em va educar amb el seu exemple i d’ell vaig apendre molt. Entre d’altres coses, sobre la responsabilitat que tots els que som professors tenim envers els nostres alumnes i sobre l’abnegació que moltes vegades es requereix per assumir aquesta responsabilitat. Quan en Quim va deixar de ser cap d’estudis, la nostra col·laboració va deixar de ser tan estreta. Però com un pare, periòdicament es preocupava per mi i era el primer en felicitar-me després de tesi, habilitació, places,… Per això he volgut escriure això.
Et trobaré a faltar, Joaquim. Bon viatge.
Des de la Biblioteca de Matemàtiques, lamentem el traspàs del professor Joaquim Font, de qui sempre recordarem el seu tarannà afectuós i atent amb tothom.